5 festa de la verema a alella 4 al 15 setembre 2024 salutació de l'alcalde Benvolguts i benvolgudes, na amb amics i coneguts. Perquè aquesta també és Fer 50 anys és molt més que un simple aniversari l'ànima de la Festa: ser lloc de trobada, escenari de i, per això, aquest any em sento especialment ho- bons moments, aparador del nostre orgull de ser norat de poder presentar aquest programa de la alellencs i alellenques. Festa de la Verema: hi trobarem activitats ja conso- Com a alcalde d'Alella, desitjo que gaudiu molt de lidades i d'altres que tot just treuen el cap per fer- la Festa de la Verema! se un lloc entre nosaltres; cites ineludibles que ens entronquen amb el passat i ens fan mirar al futur Marc Almendro i Campillo amb entusiasme. Alcalde d'Alella Arribar a 50 anys d'història significa obrir la capsa dels records, que desencadena un munt de sensa- cions. Aquesta és una cita per agrair les 50 edicions de la Festa i les persones que les han fet possible, una Festa que posa en valor les experiències vis- cudes, perquè totes han contribuït a formar-la tal com és avui. La Festa de la Verema de 2024 és una celebració de la vida, una reflexió sobre el passat i una porta oberta a un futur ple de possibilitats. Teniu a les mans un programa que aplega iden- titat, tradició, memòria i cultura popular, però, sobretot, que aplega el millor de la cultura del vi i la vinya a casa nostra, el millor de la DO Alella. Entitats, associacions, comerç, persones a títol in- dividual i, sobretot, cellers i viticultors són prota- gonistes indiscutibles de la Festa i, també amb ells, Alella us convida a compartir el fruit de la seva fei- 1 benvinguda, 50a festa de la verema! Amb aquest ja seran 50 setembres celebrant la per a l'ocasió i que ens recordarà, dia rere dia en Festa de la Verema a Alella i, com no podia ser d'una aquest espai del poble, la importància de la Festa altra manera, a més dels actes més característics de la Verema. de la Festa, aquesta edició tan important havia de Aquesta passejada pel records ens conduirà fins tenir-ne alguns de singulars. El primer, del qual ja a Can Lleonat, passant per davant de l'Hort de fa mesos que podem gaudir, és el cartell que s'ha la Rectoria, que acull la Mostra de Vins i Gastro- encarregat específicament per celebrar els 50 anys nomia, i de l'escultura de la premsa, que també de la Festa. Aquest gra de raïm que presideix la fes- està de celebració, ja que va ser inaugurada en el ta d'enguany ens ha brindat l'oportunitat de tenir marc de la 1a Festa de la Verema, l'any 1975. L'úl- entre el patrimoni de la Festa de la Verema l'obra tima aturada de la tarda serà a Can Lleonart, un de qui és un dels màxims exponents del disseny al espai molt especial que acollirà, fins a final del país, l'alellenc Enric Satué. mes de setembre, l'exposició commemorativa Per celebrar 50 edicions de la Festa, doncs, el dia 4 Fem memòria: 50 festes de la Verema d'Alella. A més de setembre s'ha concebut una passejada molt es- de la inauguració de l'exposició, el pati de Can Lle- pecial, que ens conduirà des de la Plaça de l'Ajunta- onat serà l'escenari on podrem escoltar com s'ha ment fins a Can Lleonat per descobrir-nos diferents gestat aquesta edició de la Festa i altres detalls que aspectes de la Festa i de les persones que l'han descobrireu aquella mateixa tarda. Per acabar, és fet possible. Un passeig per la memòria de la Festa clar, brindarem amb els nostres vins! de la Verema ens cita a les 6 de la tarda a la Plaça Aquest, però, no serà l'únic acte dedicat als 50 de l'Ajuntament, des d'on ens desplaçarem fins a anys de la Festa. Els Premis Verema, la mateixa l'antic Moll de Càrrega, on hi haurà les dues prime- inauguració, les passejades entre vinyes, els tastos res accions de la tarda. D'una banda, es descobrirà especials, la producció de marxandatge especial... la placa que donarà nom a aquesta placeta a partir Tot està pensat perquè la Festa de la Verema de d'aquest moment i, de l'altra, l'artista alellenc Ri- 2024 esdevingui una festa per al record. Esperem card Aymar serà l'encarregat de descobrir l'escultu- que sigui així i que la gaudiu molt! ra Mol·lècula d'un poble que ha creat expressament 2 festa verema 2 2 f. [LC] [AN] 1 f. [LC] [AGA] Solemnitat amb què se celebra Collita dels raïms. la memòria o l'escaiença d'un esdeveniment memorable. 3 4 ©Ajuntament d'Alella. 2014 50 veremes en 10 glops text Àlex Asensio Enguany, Alella viurà una edició molt especial de la Per tot plegat, a Alella la verema és història, tra- Festa de la Verema, ja que celebrarà les noces d'or. dició i identitat. Certament, els temps han canviat En totes les societats de base agrària, la recol·lec- ­i molt!­, però també és present i, sobretot, és cul- ció dels fruits és motiu de joia, oimés quan es trac- tura antropològica en majúscules. ta d'un conreu que vol temps, com la vinya. Omplir Repassem, a continuació, 10 aspectes que han les portadores és la recompensa als esforços d'un contribuït a definir i singularitzar la Festa --o "les cicle anual de cura i dedicació que segueix amb la Festes", en plural-- de la Verema. premsada i la vinificació del most. Al setembre, el poble respirava diferent. Amb el tràfec amunt i avall de carros i semals. Amb l'olor característica de la brisa i del raïm espremut. Eren dies de brogit, jornades llargues de treball col·lec- tiu per part de tothom: bracers, amics i familiars. Grans i xics. Homes i dones. Aleshores, totes les cases tenien el seu tros, de propietat o arrendat, independentment de l'ofici i l'escala social dels seus estadants. Vers l'any 1700, el rector Francesc Riu va anotar al lligall de rendes de l'església: Si vinum tollis, restat Alella nihil, que és tant com dir que "si en treus el vi, a Alella no hi queda res". Tres-cents anys després, els vells vinyataires s'expressaven en termes similars en el llibre Recor- dant... L'Alella d'abans. Per a ells, el vi del racó era com un compte d'estalvis: el celler era la guardiola i quan anaven mal dades se'n venien una bota. 5 6 ©Salvador Oliveras. 2000 ©Quico Lluch. 2009 la premsa del mil·lenari La Festa de la Verema va veure la llum el 21 de se- perquè estava il·lustrada amb una fotografia d'un tembre de 1975 com a part de les Festes del Mil· monument commemoratiu expressament encarre- lenari. La data de l'efemèride va ser discrecional, gat per a l'ocasió. Es tractava de la rèplica ­a escala prenent com a referència els primers documents natural i en pedra granítica­ d'una de les premses conservats que esmenten el nom d'Alella, un topò- de dos cargols que hi ha al celler de Can Calderó. El nim que identificava la procedència i les caracte- mestre d'obres i maquetista naval Isidre Oliveras va rístiques dels vins que es produïen en un territori ser l'autor dels plànols i de la maqueta desmunta- que depassava amb escreix el terme municipal i ble a escala 1:5 que el picapedrer Andreu Calatayud que l'any 1953 va ser reconegut com a Denomina- de la Roca del Vallès va fer servir com a model. ció d'Origen. L'escultura, que es va inaugurar davant de l'edi- Tot i que va ser justament la dècada de 1970 quan fici del celler cooperatiu de l'Alella Vinícola, va ser el sindicat Alella Vinícola va processar el pic de traslladada a la plaça dels Germans Lleonart l'any 1.160.000 quilos de raïm en una sola campanya, els 2000, un cop enllestides les obres de soterrament vents bufaven en altres direccions. El poble tenia de la Riera. 2.644 habitants i el procés d'urbanització avançava La premsa del Mil·lenari va ser el primer símbol de ­encara a poc a poc, però de forma inexorable­ en la festa, fins al punt que se'n van posar a la venda detriment del sòl i dels usos agrícoles. almenys dos models de fusta com a recordatori, un Aferrant-se a aquella idea romàntica del passat dels quals apareixia en un anunci a la premsa del immediat, els seus precursors ­amb l'alcalde Je- vi Marfil Alella que hi deia: "Cultura i prestigi d'un sús Barnadas al capdavant­ volien que la festivitat gran poble". "perdurés al llarg del temps", segons va relatar Sal- El 1989, la seva silueta va ser recuperada en for- vador Artés en la seva salutació com a batlle l'any ma de segell circular ­inicialment cap per avall, per 2001. un error de disseny­ per il·lustrar ininterrompuda- La vocació de continuïtat era ben explícita. D'una ment les portades del programa fins l'any 2004. banda, perquè la portada del programa ja indicava que es tractava de la "primera" edició, i, de l'altra, 7 8 ©Foto Baena. 1987 un esquelet amb molt de múscul Al principi, la Festa de la Verema s'estructurava al despertar gran expectació, com ara el tríptic Alella, voltant d'una escaleta formada per un seguit d'ac- recull d'imatges del trienni 1988-1990. tes que es desenvolupaven de forma consecutiva El 1984, coincidint amb la desena edició, es van in- sobre un escenari situat a la plaça. Es tractava de corporar el correfoc dels Diables del Vi i la cercavila les salutacions i parlaments oficials; el premsat del de la Colla de Gegants i Capgrossos d'Alella, que des raïm per part de la pubilla, les dames d'honor i els del 1993 hi organitza una trobada anual que cul- hereus; la benedicció del primer most; la lectura mina amb el Ball de la Verema del gegant Feliu i la del pregó a càrrec d'una persona de renom, i la pre- geganta Madrona. També l'agrupació sardanista hi sentació del porró de cada edició. celebra un aplec des del 2001. Aquest esquelet ha perviscut pràcticament inva- El 1988 va marcar un punt d'inflexió que va donar riable. Els primers anys tenia lloc diumenge al mig- entrada a molts ingredients que avui es conside- dia, tot d'una tirada, i es completava amb un tast ren intrínsecs a la Verema, com la despertada dels de vins i una audició de sardanes; però de mica en trabucaires ­inicialment a càrrec de la Germandat mica es va anar enriquint i diversificant. El 1975 va de Sant Andreu, que el 2010 va cedir el testimoni ser precedit per una missa solemne i un concert, la als Trabucaires del Vi­ i la botifarrada popular. vetlla prèvia, de la Coral Sant Jordi. D'ençà de 1976, A més, el programa es va ampliar de 2 a 3 dies i es el pregó i la proclamació de la pubilla es feien dis- van avançar les dates de l'últim cap de setmana de sabte a altes hores de la nit, si bé la resta de la ceri- setembre a l'entorn de la Diada, si bé l'ofrena floral mònia es mantenia l'endemà. no es va instaurar fins al 1992. El 1980 es va introduir la "rua d'animació" de diu- L'afegitó de divendres va desplaçar-hi el pregó, la menge al matí i fins al 1992 no es van normalitzar els pubilla i el porró, i va donar un gran impuls a la mú- espectacles infantils, en diferents formats. El 1980 sica, amb la programació d'un concert (divendres), s'hi va fer la primera de moltes exposicions "als lo- un ball amb orquestra (dissabte) i una cantada cals de la casa de la vila" i el 1999 es van transferir a d'havaneres (diumenge), que des del 1994 posa el la masia de Can Lleonart, un cop rehabilitada com colofó a la festa. a centre cultural. Moltes d'aquelles mostres van 9 10 ©Òscar Pallarès. 2003 el casal, ànima i motor La Festa de la Verema no es pot entendre sense Les arts escèniques van donar pas a la música: el l'impuls i la implicació del Casal d'Alella, que aquells mateix 1987 s'hi van afegir les havaneres (inicial- anys vivia una "nova etapa" amb molta empenta ment, divendres), el 1988 hi va tocar Narciso Yepes comandada per una junta rejovenida i una massa i el 1989 va ser el torn de Santi Arisa ­que va repetir social creixent, fruit de l'efervescència cultural i so- dos anys més­ i del grup ensenya del que després cial del moment. se'n va dir rock català, Sopa de Cabra. Però el cap A més d'acollir el concert inaugural del 1975, l'en- de cartell per excel·lència ha estat La Salseta del titat es reivindicava el 1976 com a organitzadora de Poble Sec, amb dotze actuacions al sarró. la festa "amb la col·laboració de l'Ajuntament i del El paper preponderant del Casal ­"amb el patroci- celler cooperatiu Alella Vinícola". Com ja s'ha dit, ni de l'Ajuntament"­ es va perllongar fins al 1991. A aquell any, la proclamació de la pubilla i la lectura partir de llavors es distingeixen tres etapes: una en del pregó ­a càrrec d'Esteve Riambau­ es van trans- què s'inverteixen les tornes (de 1992 a 1996), una al- ferir al local del Casal i es van cloure amb un "gran fi tra de paritat (de 1997 al 2000) i una tercera, fins a de festa líric". l'actualitat, en què l'Ajuntament va assumir-ne defi- Aquell va ser el tret de sortida a un seguit d'obres nitivament la iniciativa, primer a través de la Regi- teatrals i números de revista musical que van acom- doria de Cultura ­amb la col·laboració de la Comissió panyar la gala fins a 1987 i que eren produïts i in- de Festes, a partir de 2005­ i, més recentment, sota terpretats per actors i actrius amateurs. És el cas la batuta de la Regidoria de Turisme ­amb el suport del Grup de Teatre d'Alella, del Grup de Teatre Ju- d'Enoturisme DO Alella". venil-Infantil del Casal, del Quadre Escènic Caràtula Tanmateix, el Casal es va encarregar durant for- i del grup Xistera Rosa i les seves memorables His- ça anys de gestionar el servei de bar dels concerts tòries de cinema i altres coses de 1983. Darrere de com a via de finançament de l'entitat. La seva as- cada funció hi havia mesos de preparació i desenes cendència i expertesa van motivar que dos dels de persones, totes entusiastes, encarregades de la seus expresidents fossin més endavant regidors de direcció, el vestuari, la perruqueria, l'escenografia, Cultura i Festes: Josep Maria Gispert (1995-1999) i el so, la il·luminació... Fede Salas (2011-2019). 11 porró, plat i copa El Casal d'Alella va ser l'impulsor de la col·lecció de servir el vi. N'hi havia dues del mateix estil, pe- porrons de la Festa de la Verema, formada per un tit i estret: una de serigrafiada amb la insígnia de total de 40 peces de vidre bufat que incorporen l'es- l'Ajuntament i una altra amb el logotip de la Masia cut alat del municipi. El porró és la sublimació del Museu Can Magarola que es feia servir en el con- caràcter popular de la Verema i remet a la idea pri- curs de tastavins. El 1997 se'n