50 veremes en 10 glops text Àlex Asensio Enguany, Alella viurà una edició molt especial de la Per tot plegat, a Alella la verema és història, tra- Festa de la Verema, ja que celebrarà les noces d'or. dició i identitat. Certament, els temps han canviat En totes les societats de base agrària, la recol·lec- ­i molt!­, però també és present i, sobretot, és cul- ció dels fruits és motiu de joia, oimés quan es trac- tura antropològica en majúscules. ta d'un conreu que vol temps, com la vinya. Omplir Repassem, a continuació, 10 aspectes que han les portadores és la recompensa als esforços d'un contribuït a definir i singularitzar la Festa --o "les cicle anual de cura i dedicació que segueix amb la Festes", en plural-- de la Verema. premsada i la vinificació del most. Al setembre, el poble respirava diferent. Amb el tràfec amunt i avall de carros i semals. Amb l'olor característica de la brisa i del raïm espremut. Eren dies de brogit, jornades llargues de treball col·lec- tiu per part de tothom: bracers, amics i familiars. Grans i xics. Homes i dones. Aleshores, totes les cases tenien el seu tros, de propietat o arrendat, independentment de l'ofici i l'escala social dels seus estadants. Vers l'any 1700, el rector Francesc Riu va anotar al lligall de rendes de l'església: Si vinum tollis, restat Alella nihil, que és tant com dir que "si en treus el vi, a Alella no hi queda res". Tres-cents anys després, els vells vinyataires s'expressaven en termes similars en el llibre Recor- dant... L'Alella d'abans. Per a ells, el vi del racó era com un compte d'estalvis: el celler era la guardiola i quan anaven mal dades se'n venien una bota. 5 6 ©Salvador Oliveras. 2000 ©Quico Lluch. 2009 la premsa del mil·lenari La Festa de la Verema va veure la llum el 21 de se- perquè estava il·lustrada amb una fotografia d'un tembre de 1975 com a part de les Festes del Mil· monument commemoratiu expressament encarre- lenari. La data de l'efemèride va ser discrecional, gat per a l'ocasió. Es tractava de la rèplica ­a escala prenent com a referència els primers documents natural i en pedra granítica­ d'una de les premses conservats que esmenten el nom d'Alella, un topò- de dos cargols que hi ha al celler de Can Calderó. El nim que identificava la procedència i les caracte- mestre d'obres i maquetista naval Isidre Oliveras va rístiques dels vins que es produïen en un territori ser l'autor dels plànols i de la maqueta desmunta- que depassava amb escreix el terme municipal i ble a escala 1:5 que el picapedrer Andreu Calatayud que l'any 1953 va ser reconegut com a Denomina- de la Roca del Vallès va fer servir com a model. ció d'Origen. L'escultura, que es va inaugurar davant de l'edi- Tot i que va ser justament la dècada de 1970 quan fici del celler cooperatiu de l'Alella Vinícola, va ser el sindicat Alella Vinícola va processar el pic de traslladada a la plaça dels Germans Lleonart l'any 1.160.000 quilos de raïm en una sola campanya, els 2000, un cop enllestides les obres de soterrament vents bufaven en altres direccions. El poble tenia de la Riera. 2.644 habitants i el procés d'urbanització avançava La premsa del Mil·lenari va ser el primer símbol de ­encara a poc a poc, però de forma inexorable­ en la festa, fins al punt que se'n van posar a la venda detriment del sòl i dels usos agrícoles. almenys dos models de fusta com a recordatori, un Aferrant-se a aquella idea romàntica del passat dels quals apareixia en un anunci a la premsa del immediat, els seus precursors ­amb l'alcalde Je- vi Marfil Alella que hi deia: "Cultura i prestigi d'un sús Barnadas al capdavant­ volien que la festivitat gran poble". "perdurés al llarg del temps", segons va relatar Sal- El 1989, la seva silueta va ser recuperada en for- vador Artés en la seva salutació com a batlle l'any ma de segell circular ­inicialment cap per avall, per 2001. un error de disseny­ per il·lustrar ininterrompuda- La vocació de continuïtat era ben explícita. D'una ment les portades del programa fins l'any 2004. banda, perquè la portada del programa ja indicava que es tractava de la "primera" edició, i, de l'altra, 7 8 ©Foto Baena. 1987 un esquelet amb molt de múscul Al principi, la Festa de la Verema s'estructurava al despertar gran expectació, com ara el tríptic Alella, voltant d'una escaleta formada per un seguit d'ac- recull d'imatges del trienni 1988-1990. tes que es desenvolupaven de forma consecutiva El 1984, coincidint amb la desena edició, es van in- sobre un escenari situat a la plaça. Es tractava de corporar el correfoc dels Diables del Vi i la cercavila les salutacions i parlaments oficials; el premsat del de la Colla de Gegants i Capgrossos d'Alella, que des raïm per part de la pubilla, les dames d'honor i els del 1993 hi organitza una trobada anual que cul- hereus; la benedicció del primer most; la lectura mina amb el Ball de la Verema del gegant Feliu i la del pregó a càrrec d'una persona de renom, i la pre- geganta Madrona. També l'agrupació sardanista hi sentació del porró de cada edició. celebra un aplec des del 2001. Aquest esquelet ha perviscut pràcticament inva- El 1988 va marcar un punt d'inflexió que va donar riable. Els primers anys tenia lloc diumenge al mig- entrada a molts ingredients que avui es conside- dia, tot d'una tirada, i es completava amb un tast ren intrínsecs a la Verema, com la despertada dels de vins i una audició de sardanes; però de mica en trabucaires ­inicialment a càrrec de la Germandat mica es va anar enriquint i diversificant. El 1975 va de Sant Andreu, que el 2010 va cedir el testimoni ser precedit per una missa solemne i un concert, la als Trabucaires del Vi­ i la botifarrada popular. vetlla prèvia, de la Coral Sant Jordi. D'ençà de 1976, A més, el programa es va ampliar de 2 a 3 dies i es el pregó i la proclamació de la pubilla es feien dis- van avançar les dates de l'últim cap de setmana de sabte a altes hores de la nit, si bé la resta de la ceri- setembre a l'entorn de la Diada, si bé l'ofrena floral mònia es mantenia l'endemà. no es va instaurar fins al 1992. El 1980 es va introduir la "rua d'animació" de diu- L'afegitó de divendres va desplaçar-hi el pregó, la menge al matí i fins al 1992 no es van normalitzar els pubilla i el porró, i va donar un gran impuls a la mú- espectacles infantils, en diferents formats. El 1980 sica, amb la programació d'un concert (divendres), s'hi va fer la primera de moltes exposicions "als lo- un ball amb orquestra (dissabte) i una cantada cals de la casa de la vila" i el 1999 es van transferir a d'havaneres (diumenge), que des del 1994 posa el la masia de Can Lleonart, un cop rehabilitada com colofó a la festa. a centre cultural. Moltes d'aquelles mostres van 9 10 ©Òscar Pallarès. 2003 el casal, ànima i motor La Festa de la Verema no es pot entendre sense Les arts escèniques van donar pas a la música: el l'impuls i la implicació del Casal d'Alella, que aquells mateix 1987 s'hi van afegir les havaneres (inicial- anys vivia una "nova etapa" amb molta empenta ment, divendres), el 1988 hi va tocar Narciso Yepes comandada per una junta rejovenida i una massa i el 1989 va ser el torn de Santi Arisa ­que va repetir social creixent, fruit de l'efervescència cultural i so- dos anys més­ i del grup ensenya del que després cial del moment. se'n va dir rock català, Sopa de Cabra. Però el cap A més d'acollir el concert inaugural del 1975, l'en- de cartell per excel·lència ha estat La Salseta del titat es reivindicava el 1976 com a organitzadora de Poble Sec, amb dotze actuacions al sarró. la festa "amb la col·laboració de l'Ajuntament i del El paper preponderant del Casal ­"amb el patroci- celler cooperatiu Alella Vinícola". Com ja s'ha dit, ni de l'Ajuntament"­ es va perllongar fins al 1991. A aquell any, la proclamació de la pubilla i la lectura partir de llavors es distingeixen tres etapes: una en del pregó ­a càrrec d'Esteve Riambau­ es van trans- què s'inverteixen les tornes (de 1992 a 1996), una al- ferir al local del Casal i es van cloure amb un "gran fi tra de paritat (de 1997 al 2000) i una tercera, fins a de festa líric". l'actualitat, en què l'Ajuntament va assumir-ne defi- Aquell va ser el tret de sortida a un seguit d'obres nitivament la iniciativa, primer a través de la Regi- teatrals i números de revista musical que van acom- doria de Cultura ­amb la col·laboració de la Comissió panyar la gala fins a 1987 i que eren produïts i in- de Festes, a partir de 2005­ i, més recentment, sota terpretats per actors i actrius amateurs. És el cas la batuta de la Regidoria de Turisme ­amb el suport del Grup de Teatre d'Alella, del Grup de Teatre Ju- d'Enoturisme DO Alella". venil-Infantil del Casal, del Quadre Escènic Caràtula Tanmateix, el Casal es va encarregar durant for- i del grup Xistera Rosa i les seves memorables His- ça anys de gestionar el servei de bar dels concerts tòries de cinema i altres coses de 1983. Darrere de com a via de finançament de l'entitat. La seva as- cada funció hi havia mesos de preparació i desenes cendència i expertesa van motivar que dos dels de persones, totes entusiastes, encarregades de la seus expresidents fossin més endavant regidors de direcció, el vestuari, la perruqueria, l'escenografia, Cultura i Festes: Josep Maria Gispert (1995-1999) i el so, la il·luminació... Fede Salas (2011-2019). 11 porró, plat i copa El Casal d'Alella va ser l'impulsor de la col·lecció de servir el vi. N'hi havia dues del mateix estil, pe- porrons de la Festa de la Verema, formada per un tit i estret: una de serigrafiada amb la insígnia de total de 40 peces de vidre bufat que incorporen l'es- l'Ajuntament i una altra amb el logotip de la Masia cut alat del municipi. El porró és la sublimació del Museu Can Magarola que es feia servir en el con- caràcter popular de la Verema i remet a la idea pri- curs de tastavins. El 1997 se'n va canviar el model migènia de compartir la joia del moment, passant per un altre de més estilitzat i el 2004 s'hi va in- de mà en mà i xerricant del mateix broc. És, sens troduir l'actual. Entremig, el 1999 l'Ajuntament va dubte, l'element tangible més icònic associat a la comercialitzar una copa de grans dimensions per celebració. commemorar-ne el 25è aniversari. Són 40 atuells únics, tots diferents per mor de les El 1992 va aparèixer el plat de la Verema, una imperfeccions del procés artesanal d'elaboració, idea ­com la copa­ de Francesc Lluch associada a que es feia al Poble Espanyol. Els primers anys es la Mostra de restauració. També en aquest cas, la van inspirar en models tradicionals ­porrones, fi- producció i venda eren cosa de l'Ajuntament. Com gues, pitxeres i setrills­ dels segles XVII al XIX, que el porró, es tractava d'un producte de marxandatge eren presentats amb gran desimboltura al micrò- eminentment decoratiu per penjar a la paret. Lluny fon per Fede Salas. Quan el repertori costumista to- d'entrar en competència, els dos articles van resul- cava a la fi, se'n van fer alguns de ben imaginatius tar complementaris, tot i que el 2007 es va deixar per commemorar la Guerra Civil o els centenaris de fer. d'Antoni Gaudí i Salvador Dalí. Llevat de la versió de 1993, les altres catorze re- La col·lecció es va cancel·lar el 2014 per un com- meses es van produir en un torn de terrissaire i es pendi de raons com la manca d'espai en les pres- van pintar a mà. Reproduïen motius sobre els tre- tatgeries i el cost de producció, de manera que la balls de la vinya i el procés d'elaboració del vi. Les demanda es reduïa i el tiratge cada cop anava a escenes eren extretes ­sense respectar-ne neces- menys (dels 1.500 de 1991 als 400 del darrer any). sàriament l'ordre­ d'un plafó ceràmic d'estil català Com diu el refrany, "beure en porró no fa senyor". que el celler Alella Vinícola va encarregar l'any 1906 Per això, el 1984 es va adoptar la copa de vidre per i que és una rèplica d'un mural del segle XVIII. 12 Coincidint amb l'auge d'aquest tipus de col·lec- cionisme, la Verema va albergar 10 trobades d'in- tercanvi de plaques de cava, de 2001 a 2010. Fins a 2003 es van celebrar sota les voltes modernistes de l'Alella Vinícola i tota la resta, al pati de Can Lleo- nart. El seu promotor va ser, un cop més, Francesc Lluch, que va cercar la implicació dels cellers per- què cada any fessin, de forma rotatòria, una placa i una sèrie d'etiquetes de vi commemoratives ano- menada Espais d'Alella, il·lustrades amb façanes d'edificis emblemàtics. Les últimes incorporacions al llistat d'elements simbòlics van ser la "copa poètica" del Casal im- pulsada el 2017 per Toni Mayol ­de la qual es van fer cinc creacions­ i l'anunci gegant amb la imatge gràfica de la Festa de la Verema que des de 2014 ­en ocasió de la 40a edició­ es desplega a l'Empe- drat del Marxant, en el mateix indret que ocupava l'antic mural publicitari del vi Alella Legítimo. D'aquesta manera es vol emfasitzar i amplificar la posada de llarg de la proposta guanyadora del concurs de cartells que es va iniciar el 2004 i que compta, des del 2011, amb la participació de l'As- ©Conxi Duro. 2005 sociació de Disseny Gràfic i Comunicació Visual del Foment de les Arts Decoratives (ADG-FAD). 13 concursos i premis Gairebé per definició, totes les festes tenen els seus al Casal i es va concentrar en una sola jornada. concursos, ja que actuen com a al·licient. N'incen- A partir de 1987, el certamen es va desdoblar en tiven la participació i estimulen l'expectació al seu un "curset de tastavins" de tres dies de durada ­un voltant. I si són festes temàtiques, és natural que per a cada tipus de vi: blanc, rosat i negre­, que de- els concursos siguin un reflex d'aquesta singulari- sembocava en un tast a cegues entre les persones tat. que hi participaven. Els responsables d'impartir-lo i En el decurs dels anys, la Verema ha afaiçonat dos de lliurar-ne els diplomes van ser dos gironins: el di- concursos ­el de tastavins i el de vinyataires, intrín- rector de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), secs a la seva naturalesa­ i n'ha inspirat un tercer, Eduard Puig, que el 1981 havia estat el pregoner de el d'aparadors, amb dues etapes: la primera, de la Verema, i l'enòleg Jordi Pujolràs, "el químic de la 1988 a 1990, impulsada per l'Associació de Comerci- Vinícola", com era conegut al poble. ants i Botiguers, i la segona, promoguda per la Co- Al llarg del temps, curs i concurs van deambular missió de Festes, l'Ajuntament i l'associació Alella per dive