19 de gener a les 19 h Inauguració AQUELLA LLUM 3 de març 12 h Xerrada i observació solar amb Astroalella (Agrupació d'Astronomia d'Alella) D'ENTRE MUNTANYES Projecte: Albert Gironès Coordinació tècnica: Queralt Morros Baró Text de sala: Eva Paià i Marina Ribot Pallicer Hipnotitzades pel Sol, absortes per una llum cegadora que es fon Projecte educatiu: Clara Gassull entre les muntanyes. Existeix un misteri que s'amaga darrere l'astre, Activitat pública: Astroalella (Agrupació d'Astronomia d'Alella) Disseny gràfic: Laia Verdú Mas una aura boirosa que ha promogut múltiples visions i creences al Disseny del pòster "La teoria definitiva": Gina Guasch i Pau Geis llarg de la història. El Sol és un astre màgic, indòmit, un astre que Redacció d'informes "Un rosari de despropòsits": Ran-el Cabrera i Jan Groeneveld Programació màquina de fum: Laboratori d'interacció d'Hangar.org designa l'inici i la fi, la claredat i la foscor. És la nostra estrella de Suport al muntatge: Abdó Martí, Albert Gironès, Ricard Aymar i Brigada Municipal de l'Ajuntament referència, al voltant de la qual orbitem i la que ens possibilita d'Alella Agraïments: Alma Güell, Daniel Rodríguez, Diario de Mallorca, Marta R Chust, Miguel Ángel de la llum i, en conseqüència, la visió dels nostres entorns. Aquesta Heras, Montse Badia, Roc Domingo, Teresa Minguell, Vidres Valls, Xavi Chicot exposició parteix de diferents percepcions òptiques mediades Projecte produït amb l'ajuda de la Beca per a la Recerca i la Innovació en l'àmbit de les Arts pel Sol, experiències que han motivat especulacions i hipòtesis Visuals de la Generalitat de Catalunya i les Ayudas Injuve para la Creación Joven 23/24. diverses, obrint una amalgama de narracions. Amb el suport de: l'Agència Catalana de la Joventut, la Biennal d'Art Ezequiel Torroella, el Eva Paià i Marina Ribot Pallicer Centre d'Arts Santa Mònica, la Fàbrica de Creació Fabra i Coats, el Goethe Institut Barcelona, Hangar.org, Homesession, l'Institut Balear de la Joventut, Inund'Art, la Kunststiftung Baden- Württemberg, la Sala d'Art Jove i Sant Andreu Contemporani. "Aquella llum d'entre muntanyes" està composta per un encadenament de tres projectes amb els quals Albert Gironès ha estat treballant al llarg dels últims sis anys entre Mallorca, Catalunya, Alemanya i Bòsnia i Hercegovina. "La teoria definitiva" (2018- 2020), "Un rosari de despropòsits" (2020-2022) i "El miracle del Sol" (2022-2023). Un recull de fets meravellosos i dels relats que d'una manera o altra, intenten explicar-los. #canmanyearts En la seva pràctica artística, l'Albert Gironès s'endinsa en la recerca d'imatges que desafien els mecanismes cognitius de reconeixement nítid i immediat: les aparicions marianes i els albiraments ovnis, dues experiències que tenen un fort impacte en l'imaginari social i que han permès traçar relats insubmisos, qüestionant les lògiques humanes de la raó. Són relats que se'ns escolen entre les mans, que ens ajuden a imaginar i conjurar realitats paral·leles, proposant altres possibles modes de vida. En molts casos, aquestes narratives han esdevingut un esclat d'esperança, una escapatòria a allò que ja coneixem, que rebutgem i del que, a vegades, també necessitem fugir per a experimentar la lleugeresa de l'ombra i el sense sentit. Quan emergeix l'efímer i el desconegut, una forma preestablerta de transitar el món s'esvaeix. Els raigs que uns instants abans irradiaven enteniment i claror, es tornen densos, donant espai a un desig de descoberta, encara que de tant en tant prengui una forma obscura. A mesura que aquest desig creix, busquem posar paraules a allò que se'ns escapa, partint d'una necessitat imperiosa per descriure el misteri. És en aquest moment quan sorgeixen 1. El miracle del Sol I. 2023 narratives que busquen donar resposta a l'experiència, desplegant un seguit de conclusions fortament marcades Pel·lícula de 16 mm transferida a vídeo digital HD, color, sense pel context. Durant el mes de novembre de 1979, enmig d'un auge especulatiu al voltant dels albiraments ovni, Pep so, 3 min 35 s. Pel·lícula en blanc i negre que enregistra el Sol des del "Turó Climent presentava la fotografia d'una sortida del Sol a Sóller, amb una anomalia que es descriuria com un objecte de les aparicions" de Medjugorje (Bòsnia i Hercegovina) volador no identificat. Algunes dècades abans, el 1917 a la localitat de Fàtima, l'èxtasi col·lectiu provocat per una intervinguda manualment amb tints de colors per a intentar sèrie de visions lumíniques al voltant del Sol s'atribuiria a una aparició de la Mare de Déu, establint un precedent generar un registre videogràfic de la visió del miracle del Sol. per a futures visions marianes. 2. El miracle del Sol II. 2023 Vídeo digital, color, so, 36 min 43 s. Sovint, els relats que es despleguen són relegats a una categoria: les teories de la conspiració. Les vivències Recull de vídeos extrets d'Internet i realitzats amb diferents col·lectives es posen en dubte i l'escepticisme no és suficient per anul·lar-les. La conspiració emergeix com una dispositius videogràfics de persones que des de Medjugorje eina de creació, validant el coneixement a partir d'un sistema de creences compartides. En aquest món, conspirar (Bòsnia i Hercegovina) intenten enregistrar el miracle del Sol mentre l'estan observant a través dels seus ulls. implica convocar una idea, posar veu a un relat que va més enllà de la coherència. Cal la implicació de diverses 3. Un rosari de despropòsits I. 2023 persones i la coexistència d'un conjunt d'indicis que s'articulen a partir d'un eixam d'esdeveniments. És des d'aquesta Instal·lació: estructura de fusta, cortines, bombeta, planxa de lògica que l'Albert Gironès opera, a vegades, deixant-se emportar per un arxiu de testimonis imprecisos, borrosos, foam, màquina de fum, càmera fotogràfica i suports. fràgils i hipnòtics, que han tingut experiències properes a les aparicions. En ocasions, intenta reproduir-les, viure- Escenografia que intenta reproduir artificialment les les en primera persona, en d'altres, tan sols tracta de narrar-les. condicions necessàries per a la presa de la fotografia disparada per Pep Climent a Sóller (Mallorca) l'any 1979. Tanmateix, però, amb el simple fet d'anomenar-les, les condemna a la vida. Aquestes visions són efímeres, Dissenyada i utilitzada per Ran-el Cabrera, Clara Gassull i Albert Gironès el març de l'any 2022 durant un experiment sensacions i percepcions que desafien els límits del llenguatge. S'enfronta, així, a la complexitat d'enunciar-les sent fotogràfic que tenia la intenció de comprovar si apareixia un conscient de l'engany inherent que això arrossega. Les hipòtesis i les contradiccions impregnen el seu imaginari i reflex òptic a les imatges resultants. el relat pren forma. En aquesta exploració, la fotografia emergeix com un mitjà d'investigació que va més enllà de 4. Un rosari de despropòsits II. 2024 la captura d'imatges. Albert Gironès utilitza la càmera per capturar moments passats, reintroduir-los en el present i Fotografies impreses sobre paper de cotó. obrir les portes a les dimensions ocultes que cada imatge pot albergar. La fotografia es converteix en una eina que Fotografies preses des de la plaça del Mercat de Sóller (Mallorca). D'esquerra a dreta: Pep Climent (1979), Albert permet explorar les capes misterioses i els matisos que escapen a la primera mirada impacient. Gironès (12 de novembre de 2020), Albert Gironès (12 de novembre de 2021) i Clara Gassull i Albert Gironès (1 de La importància del context es fa evident en la construcció de significats i interpretacions possibles. Què passa setembre de 2022). quan no hi ha imatges, ni indicis? Quan els fils de les investigacions han desbordat tots els seus marges d'error? 5. La teoria definitiva, Un rosari de despropòsits Podem alliberar-nos del relat? Sembla que ens mou la maledicció de voler creure en alguna cosa, tractem d'explicar i El miracle del Sol. 2020-2024 l'inexplicable, de posar cos a l'informe, de donar resposta a preguntes que ens són alienes o que conservem Documentació diversa. silencioses. Però només som lliures de moviment, quan la incertesa ens crema la narrativa. Mapa conceptual construït durant els processos d'investigació dels projectes "La teoria definitiva" (2018-2020), "Un rosari de Eva Paià i Marina Ribot Pallicer despropòsits" (2020-2023) i "El miracle del Sol" (2022-2024).