L'ALTRE 20.01.2023­ 05.03.2023 UBIC MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT En el món global, el flux comunicacional és central, vivim cada vegada més pendents de les xarxes, però la hipercon- nectivitat, paradoxalment, provoca un efecte d'isolament que ens fa remetre al propi jo, tant en el pla psíquic com en el físic. El cos esdevé llavors un territori de recerca en el qual reconeixem els altres que ens habiten i emergeix el desig de mostrar-nos com aquest altre ubic, alimentat per les possibilitats infinites que ofereixen les xarxes. Els artistes participants en aquesta exposició mostren aspectes de la intimitat, majoritàriament de caràcter autoreferencial, per portar l'imaginari al pla real en accions subversives que desafien els atributs que ens defineixen socialment. Itziar Okariz Mengwen Cao Teemu Mäki Francesca Steele Isa Fontbona Ricardo Muñoz Izquierdo Nataly Prada Elejalde L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT 03 ÍNDEX ORGANITZA 01 EL CONCEPTE D'EXTIMITAT 02 L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT 03 ARTISTES 04 DISPOSITIU PEDAGÒGIC 05 ORGANITZACIÓ Aquesta exposició ha estat produïda pel Festival Panoràmic Granollers1 2020 i promoguda per Roca Umbert Fàbrica de les Arts i l'Ajuntament de Granollers. Forma part del programa d'exposicions itinerants del Departament de Cultura de la Generalitat La protagonista principal d'aquest festival és la fotografia, que s'expressa de manera expandida a través de disciplines amigues com el cinema, el vídeo, les instal·lacions i altres pràctiques artístiques contemporànies. I ho fa des d'una mirada a l'interior de la fotografia, però sobretot des d'una mirada perifèrica de la fotografia; des de l'anvers i des del revers del que és fotogràfic. Roca Umbert n'és una de les principals seus des de l'any 2017. 1. El Festival Panoràmic és una iniciativa d'Albert Gusi i Fidel Balaguer (Grisart). Està codirigit per Albert Gusi, Laia Casanova i Joan Fontcuberta i rep l'assessora- ment artístic d'Andrés Hispano, Félix Pérez-Hita i Mercè Alsina. 06 L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT 07 EL CONCEPTE D'EXTIMITAT L'edició 2020 del Festival Panoràmic es va dedicar a l'extimi- tat. Tot i que la paraula extim apareix per primera vegada en un text d'Albert Thibaudet l'any 1923, no és fins l'any 1969 que el psiquiatra i psicoanalista Jacques Lacan la utilitza en un dels seus seminaris. Avui, l'ús intensiu de les xarxes i la necessitat d'explicar la in- timitat i fer-la pública han posat en relleu aquest concepte. Segons els psicòlegs, la pràctica habitual de donar a conèi- xer visualment allò que fins ara teníem reservat a l'espai més íntim i privat provoca un canvi en la nostra imatge i en les relacions amb els altres, on res deixa de ser innocu. És evident que el cinema i la fotografia han marcat la nostra societat en tots els àmbits, però mai l'impacte havia estat tan gran en la vida privada. Les fronteres entre el que és públic i el que és privat s'estan diluint de dins cap enfora. Assistim a una intimitat compartida amb un entusiasme que contagia, en paral·lel, la por d'una societat venuda i vigilada pels mateixos canals a través dels quals es comparteix. Andrés Hispano, assessor del Festival Panoràmic 08 L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT 09 L'ALTRE UBIC. Qui no s'ha mirat al mirall fixament als ulls fins a no reco- nèixer-se, per albirar altres que malden per afirmar-se des MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT de la interioritat més íntima, des d'allò més desconegut de nosaltres mateixos? Ja no defugim més aquesta mirada: vo- Mercè Alsina, crítica d'art i comissària de l'exposició lem reconèixer-nos en tots i cadascun dels altres que ens habiten i que fan que ens percebem no tant com una unitat, sinó com un cos fragmentat. Desitgem mostrar-nos com aquest altre ubic, migrar a través de cada fragment que ens trasllada a aspectes nous, excitants. Aquesta acció té un perfil subversiu perquè posa en qüestió els atributs que ens defineixen socialment, i esdevé una porta per `Estem en contacte', `una abraçada' o emoticones i imatges travessar les barreres amb una radicalitat renovada, que s'ali- de petons i picades d'ull són fórmules recurrents per aco- menta de la influència de les xarxes en el món global, amb una miadar-se en els missatges a través de les xarxes. Al dar- quantitat infinita de possibilitats, que alhora ens generen inqui- rere d'aquests codis hi ha un desig de contacte no només etud i angoixa. Fins i tot en cultures com la xinesa, en la tradició comunicacional, sinó físic, una enyorança a la corporalitat filosòfica de la qual l'altredat no és un concepte estrany, ja que de l'altre. La paradoxa és que estant més connectats que d'acord amb el taoisme el món es caracteritza per xarxes d'in- mai, interaccionant, negociant, explicant, confessant... l'iso- terconnectivitat i, per tant, reconeix la presència constant de lament n'és un dels efectes més inquietants i sovint difícil l'altredat i la impossibilitat d'excloure-la de la ipseïtat.1 Però no de suportar. Aquesta circumstància ens fa remetre al propi per això deixa de ser inquietant, ja que els oposats se situen cos, i ens hi girem amb una mirada nova, exploradora, inda- en un continu al llarg del qual cada un es transforma imper- gadora... tant en els aspectes psíquics com físics, d'aparen- ceptiblement i gradualment en l'altre; el que un és i el que es- ça. El cos esdevé llavors un territori de recerca i experimen- devé no està marcat per un desplaçament sobtat i radical de tació en el qual projectem les fantasies més diverses per transformar-nos en altres, per deixar aflorar els desitjos i fer-los realitat. D'aquí l'èxit dels aparells per fer gimnàstica, 1. Sun, Yifeng (2018). Translating Foreign Otherness: Cross-Cultural Anxiety in Mo- per fer-nos massatges o també de les joguines eròtiques. dern China, Nova York: Routledge. 10 L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT 11 la identitat, sinó que és una evolució continuada d'alguna cosa tat, canviant i plural que ja no és una resistència reactiva a que tanmateix roman,2 tot i que no deixa de transformar-se en les fantasies del cos, sinó que "es converteix en part d'un un moviment continu. Com podem discernir, llavors, el que es programa de fantasia" per explorar "estats desconeguts",5 projecta cap endins i el que es projecta cap enfora? no només a través de la literatura, sinó de la vida mateixa. Tampoc en la cultura occidental, aquesta frontera està tan Per a Riva Kastoryano, aquest apoderament que comporta el delimitada. La intimitat és per al jo, per a l'interior --afirma reconeixement de l'altredat ve acompanyat de drets especí- Thomas Dutoit--, el que intimitié és per a l'altre i l'exterior, fics en el domini públic dels drets fonamentals, ja que "el reco- però intimitié s'allotja dins de l'interior com l'origen de l'inte- neixement públic de les identitats reforça el caràcter inventiu rior i a partir d'aquest. La intimitat també es refereix a una de les identitats, la consciència de pertànyer a un grup especí- relació un-a-un (entre jo i el meu alter ego, entre jo i el meu fic que afirma la seva diferència respecte al seu entorn cultu- amic o el meu amant), però la relació íntima és en si mateixa ral, social i econòmic". De la mateixa manera, imposa l'adopció sempre en relació amb la relació no íntima: amb el tercer, de nous trets d'identitat, que apareixen a través de les rela- amb el públic, amb la societat, amb la llei, etc.3 En aquest pa- cions socials com a marcadors de fronteres situacionals,6 radigma hi ha una acceptació implícita de l'altre com a part els mecanismes de les quals generen conflicte, però també indestriable del jo, mentre que, per altra banda, la fantasia mobilitat. Si per a Kastoryano, en aquesta tessitura, la identi- per inventar-nos ha deixat de ser una `ètica del fracàs' en tat es percep explícitament o implícitament com a "diferència el pla real.4 De la mateixa manera que l'ego del lector, no és permanent" i, per tant, com la principal font de divisió en una una imatge mirall estable, sinó un imaginari actiu fragmen- societat,7 hi ha arguments per fer-ne una lectura segons la qual és precisament per la mobilitat d'aquestes barreres que esdevenen una oportunitat per a una socialitat escalable. 2. Steve Coutinho (2004). Zhuangzi and Early Chinese Philosophy: Vagueness, Trans- formation, and Paradox. Burlington, EUA: Ashgate, p. 172. Explica que per a Zhuangzi "what is so, ran, imperceptibly evolves into what it is not, buran". 3. Dutoit, Thomas (2004). "From Esthetics of Intimacy to Anesthetics in Extimacy: The Examples of Jacques Derrida", L'Esprit Créateur, vol. 44, núm. 1, Esthetics of Intimacy 5. Ibíd., p. 45. / Esthétiques de l'intime (primavera 2004), pp. 9-26, p. 9-10. 6. Kastoryano, Riva (2010). "Codes of Otherness." Social Research, vol. 77, núm. 1, Mi- 4. Pint, Kris (2008). "How to Become What One Is: Roland Barthes's Final Fantasy gration Politics (Primavera 2010), p. 79-100, p. 80-81. Parteix del concepte de "políti- Author(s)." Paragraph, vol. 31, núm. 1, Roland Barthes Retroactively: Reading the ca del reconeixement" tal com el desenvolupa Charles Taylor a Taylor, C. (1992) The Collège de France Lectures (març 2008), p. 38-49, p. 41. URL: https://www.jstor. Politics of Recognition. Princeton: Princeton University Press. org/stable/43151868 7. Ibíd., p. 81. 12 L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT L'ALTRE UBIC. MIGRACIONS DEL COS FRAGMENTAT 13 Actualment, en aquests processos les xarxes socials tenen un què, tot i el conservadorisme detectat, les interaccions que rol important, sobretot pel que fa a la possibilitat de com- s'hi produeixen han generat "oportunitats de crear relacions partir aquestes transformacions identitàries i generar espais socials noves i atípiques que han donat lloc a la pertorbació per transcendir identitats fixades per la societat. Tot i això, de les relacions de gènere i els rols de gènere existents",12 de estudis de camp demostren que en les plataformes de mit- la mateixa manera que estan generant fissures en la norma- jans socials més públiques hi ha un conservadorisme en la tivitat dels cossos i les identitats en aspectes molt diversos presentació de normes de gènere que en diversos casos su- que posen en qüestió la definició de l'altredat, tal com s'ha pera el que impera fora de línia, fins al punt que xarxes com estudiat fins avui. Christopher Bush suggereix imaginar un Facebook es podrien descriure com `hiperconservadores', ja metadiscurs que prengui el prefix de la metonímia en lloc de que són "un clar reflex del grau absolut de vigilància al qual la metàfora, segons el qual l'Altre de l'Altre és l'altre, un simple estan subjectes les imatges en les xarxes socials de cara al canvi de majúscula a minúscula, apunta, però que per a ell públic".8 Però, per altra banda, aquestes mateixes plataformes assenyala un canvi de l'ontològic a l'òntic, de l'alteritat a la han estat utilitzades pels activistes LGTBI, que han utilitzat mera diferència.13 Aquesta pèrdua de la capitalitat de l'altre els mitjans digitals per participar en la política organitzada, no és altra cosa que un camí aplanat per explorar la diversitat la qual cosa ha fet que les identitats homosexuals siguin més que ens habita sense haver d'atrinxerar-nos en una identitat visibles.9 Així, "internet