Jacint Verdaguer (1845-1902), el poeta romàntic més important de la literatu- «Això i tantes coses que em ra catalana, en el punt més àlgid de la seva carrera, decideix arriscar la seva passen cada dia ara no les hauria vida d'èxit i privilegis per dedicar-se als més desvalguts de la societat. Ho fa a les acaballes del segle XIX a Barcelona, en un moment d'una gran crisi soci- cregudes fa algun temps i no sé al, també a Europa i a nivell mundial. Espiritisme, anarquisme, comunisme, qui les creurà fora dels poquíssim darwinisme, Nietzsche, Freud...el món sencer bull, i l'església catòlica es veu que hi veuen clar en aqueix món qüestionada en molts fronts. És en aquest moment quan el poeta comença a participar en sessions d'exorcismes, i durant quatre anys pren notes amb de tenebres.» regularitat que queden recollides en quatre quaderns. cabosanroque es serveix d'aquests apunts per reflexionar al voltant del fenomen de la possessió i les seves implicacions socials, estètiques, biològi- ques i fins i tot teatrals. Les paraules de Verdaguer, profundament actuals, són el nus que lliga dos mons paral·lels: el visible i l'invisible. L'home i la societat. L'individu i la seva comunitat. cabosanroque s'aproxima al Verdaguer més desconegut i el rellegeix des de la contemporaneïtat, fent-ne una interpretació lliure, de la paraula al so, i del so a la imatge. La instal·lació és escala 1:1 del pis original del 4rt-2a del número 7 del carrer Mirallers. D F J C E I H G B A A. Paràsits electromagnètics en directe. F. Polifonia sobre la possessió. El niño de Elche. G. Què es diu i com es diu. enregistrament de l'exor- B. Font, paraigua, i parallamps. cisme d'anneliese michel / subtítols dels quaderns. Simbologia de l'aigua. H. Yanvalou / foscor blanca. rocío molina/ C. Natura, ratllades de les llibretes / censura. maya deren. D. Les llibretes són un camp de batalla. I. La disponibilitat del vidre i les aigües. Ratllades i censura. J. Yanvalou de les criatures. ritme de voudun d'haití. E. Llits, cadenes, lligams. «Tota la Europa i tot lo món és una pollera, B 17815-2021 satanàs és al mig i els ensenya de caminar.» Concepte, creació, espai sonor i composició: cabosanroque (Laia Torrents Carulla i Roger Aixut Sampietro) Textos: Jacint Verdaguer i Maya Deren (traducció de Martí Sales) Música original: cabosanroque Versions de cabosanroque de: Veni Creator s. IX (Rabano Mauro); The Unanswered Question 1906 (Charles Ives)/ Disseny d'il·luminació: Cube.bz i cabosanroque Vídeo: Frau Ex-orcismes i in-orcismes Recerques visuals i cabosanroque Amb la participació enregistrada de: El Niño de Elche, Rocío Molina, Enric Casasses, Manuel Delgado, Gerard Horta, Ricard Torrents, Carme Torrents, Lourdes Porquet, Xavier Rebodosa. Veus: Núria Martínez Vernis i Jordina Boix posen veu a les paraules de Jacint Verdaguer, Joan Solana posa veu i cara a les paraules verdaderes del Pare A.F., de Verdaguer exorcista Fotografies: José Hevia EXPOSICIÓ ITINERANT Organitza: Coordinació Ester Martínez Premsa i comunicació Laura Gea Sandra Pujal Col·labora: Disseny gràfic Setanta cabosanroque «Què et penses que, «Plorau sobre lo món, d'aquí estant, ne regires no amb llàgrimes dels «ESTRANYAT pocs de microbis?» B ulls sinó amb fletxes del vostre cor.» DE L'ESPECTACLE» Enric Casasses 1 Els apunts de Verdaguer d'aquesta cosa que li va passar els anys 1890, 1891 i 1892 no es van publicar fins al 2002, quan ja feia 100 anys que era mort, en una edició acadèmica i freda que em va semblar que només arribaria a tres despistats i quatre «Invoca la santa creu que especialistes, i vaig acabar decidint fer-ne una edició nova amb co- et sia paraigua, parallams mentaris i presentada de manera que el llegidor vegi o pugui veure i mur de defensa.» A C clarament que això és una bomba i que, de la mateixa manera que va esclatar el 1892 --com es veu a qualsevol biografia de Verda- 2 guer--, pot tornar a esclatar en qualsevol moment d'aquest món nostre d'ara que tan bé radiografien aquells dimonis d'aleshores. El que no m'esperava en «Per aquest cos ne preparar el llibre dels passen milions i alguns D Dimonis és que el primer dels principals quefes «Lo món episodi d'aquesta explosió seria tan espectacular i tan explosiu, i de l'infern.» està ma- que seria real, tan real que es pot entrar a dins, de l'explosió, i sen- lat. Con- tir com s'entrecreuen les energies electromagnètiques dels cossos, de les veus, dels cervells, de les ànimes jura la i també de les coses, en un entorn material convertit, tot, en instru- febrada ment de música, per tal de fer-nos entendre que som al bell mig d'una que pas- «Lo cranc de la terra xucla tempesta de continguts que traves- tot lo que el cel fa ploure sen la clofolla mundana i ens posse- per tu.» sa sobre eixen amb una violència anímica tan «Cada paraula sia un dall que forta que al final ja no sé si jo soc el rompa les cadenes que dinen dimoni que m'espera sota el llit amb la terra.» al cor de l'home, hi dinen, prenen cafè i agafen silló.» E fressa de cadenes. F