Pla Local de Seguretat de l'Ajuntament d'Alella 2019-2021 La seguretat amb perspectiva de gènere Abril de 2019 Índex Índex .......................................................................................................... 2 1. Introducció ............................................................................................. 4 Què és un Pla Local de Seguretat des de la perspectiva de gènere ................. 4 Concepte de seguretat ............................................................................. 5 Perspectiva de gènere .............................................................................. 5 Marc legislatiu ........................................................................................ 6 2. Metodologia .......................................................................................... 11 Fase I. Inicial de posada en marxa del procés d'elaboració .......................... 12 Fase II. Diagnosi de seguretat del municipi ............................................... 12 Fase III. Disseny i elaboració del Pla d'Acció ............................................. 14 Fase IV. Presentació i aprovació final ....................................................... 15 3. Agents clau implicats ............................................................................. 16 Alcaldia ................................................................................................ 16 Regidoria de Civisme i Seguretat Ciutadana .............................................. 16 Junta Local de Seguretat ........................................................................ 16 Comissió Local de Seguretat ................................................................... 16 Policia Local .......................................................................................... 17 4. Diagnosi de seguretat des de la perspectiva de gènere ................................. 18 4.1 Contextualització sociodemogràfica ....................................................... 18 4.2 Anàlisis sociològic ............................................................................... 21 a) Problemàtiques socials i específiques de seguretat ............................... 21 b) Participació ciutadana ...................................................................... 26 c) La igualtat efectiva entre les dones i els homes al municipi ................... 29 4.3 Seguretat ciutadana ........................................................................ 35 a) Policia Local.................................................................................... 35 b) Dependències i recursos policials ....................................................... 37 c) Altres recursos ................................................................................ 38 4.4 Seguretat viària .................................................................................. 39 4.5 Protecció civil i emergències ................................................................. 40 2 5. Relació de punts forts i punts febles ......................................................... 41 6. Pla d'Accions ........................................................................................... 43 3 1. Introducció La Llei 4/2003, de 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya estableix l'elaboració d'un pla general de seguretat de Catalunya. En el marc d'aquesta llei també es planteja la necessitat de crear plans locals de seguretat, adaptats a les diferents realitats dels municipis. La complexitat de cada municipi requereix el plantejament i execució d'unes actuacions determinades en matèria de seguretat. Són els Plans Locals de Seguretat els que permeten adequar-se a les necessitats de cada poble i ciutat. Permeten, doncs, una perspectiva més ajustada a la realitat concreta de cada territori. En el marc d'aquesta complexitat s'ha de tenir en compte també la diferent percepció i vivència de la seguretat i la inseguretat en les dones i els homes. És aquí on rau la necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere a cada pla de seguretat. Què és un Pla Local de Seguretat des de la perspectiva de gènere La necessitat d'incorporar la perspectiva de gènere al Pla Local de Seguretat d'Alella és deguda, primerament, a la transversalitat que han de tenir les accions i polítiques de gènere a les administracions locals. Però més que aquesta necessitat formal, cal tenir present la diferent percepció de seguretat als espais públics que homes i dones tenen, i en com la percepció d'inseguretat de les dones pot acabar condicionant l'exercici de les seves llibertats individuals. Això és degut a l'anàlisi tradicional de la seguretat des d'una perspectiva masculina. El sexe masculí ha estat històricament el predominant en els cossos de seguretat i organismes responsables del disseny de pobles i ciutats, de manera que la visió i les necessitats de les dones han estat tradicionalment relegades a un segon pla. Així, la composició i disseny del espais públics, la presència d'agents de seguretat o la distribució d'elements de seguretat passiva en el teixit urbà s'ha fet tenint en compte els usos i percepcions dels homes. Cal afegir que la violència als espais privats és majoritàriament envers les dones, de manera que les actuacions contra aquesta violència s'han de recollir en un pla de seguretat de qualsevol àmbit. Especialment en l'àmbit municipal per la proximitat que es té amb la ciutadania. La responsabilitat de vetllar per la pròpia seguretat dins els àmbits privats ha de recaure en el conjunt de la societat. Per tant, s'han d'incloure i generar dins el Pla Local de Seguretat d'Alella les anàlisis i plans d'accions que tinguin en compte aquesta realitat. 4 D'acord a aquestes necessitats, s'ha incorporat a la metodologia proposada dins la Guia per a l'elaboració de plans locals de seguretat del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya la perspectiva de gènere en totes les actuacions. Posant especial èmfasi a la detecció i planificació de les situacions en què dones i homes tenim necessitats diferents que cal tractar de diferent manera. Pel que fa a la participació ciutadana, en matèria de seguretat, s'ha valorat la informació qualitativa també des de la perspectiva de gènere. De manera que les dades objectives (delictes, sentències, incidents, etc.), s'han acompanyat de les diferents percepcions de seguretat de la ciutadania, incloent-hi qüestions específiques relacionades amb les diferents necessitats de dones i homes, tant en la diagnosi com en el pla d'accions que conformen aquest Pla Local de Seguretat. Així doncs, s'ha buscat que el Pla Local de Seguretat de l'Ajuntament d'Alella sigui un pla transversal, participatiu i que incorpori la perspectiva de gènere. Concepte de seguretat Aquest Pla s'ha redactat emmarcant el concepte de Seguretat en la definició que la Llei 4/2003 fa de la mateixa. S'inclou d'aquesta manera, en el camp de la seguretat: La seguretat ciutadana Inclou la protecció de persones i béns i el de policia (policia i seguretat administrativa, normalment amb activitats comercials privada) o d'un altre tipus que poden perjudicar tercers o el medi ambient. La protecció civil Incloent per tant els plans en aquest àmbit. La prevenció d'incendis i Integra també les emergències. S'han d'incloure els els salvaments serveis de bombers i els d'emergències mèdiques. El joc i els espectacles Tenint en compte els esdeveniments de mig i gran format que es puguin organitzar. El trànsit Establint per tant en la seguretat viària un dels pilars també dels plans locals. S'han afegit també les qüestions que afecten majoritàriament a les dones, com la seguretat en l'espai privat de la llar. També, cal incloure la valoració del civisme i la convivència, que malgrat no ser pròpiament elements de seguretat, afecten l'ús de l'espai públic i la imatge de l'entorn, i poden modificar la percepció de seguretat i/o d'inseguretat per part de la ciutadania. A més, cal tenir en compte les especificitats remarcables que pot presentar el municipi. Perspectiva de gènere La Llei 17/2015, d'igualtat efectiva de dones i homes, recull la definició de la Perspectiva de Gènere com la presa en consideració de les diferències entre dones i 5 homes en un àmbit o una activitat per a l'anàlisi, la planificació, el disseny i l'execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet de visualitzar dones i homes en llur dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural, i també permet de trobar línies de reflexió i d'actuació per erradicar les desigualtats. És a dir, cal prestar atenció i prendre en consideració les diferències entre dones i homes en qualsevol activitat o àmbit. Incloent la matèria de seguretat. Doncs és innegable la diferència de percepció de les dones i els homes. En situacions similars, els homes poden percebre la seguretat en una escala major o menor, mentre que les dones perceben més inseguretat en general i tenen més por. A més, independentment de les dades reals de victimització, aquesta por i sensació d'inseguretat pot suposar un obstacle per a les dones de gaudir de la seva llibertat individual. I la societat, i per tant també les administracions municipals, són les responsables de la prevenció de les agressions i de garantir un entorn segur que apoderi a les dones i els doni la seguretat i mobilitat necessàries per poder viure amb total normalitat. Per aquests motius, s'incorpora de manera transversal la perspectiva de gènere al Pla Local de Seguretat. Marc legislatiu Llei 4/2003, del 7 d'abril, d'ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya L'objectiu de la Llei 4/2003 és organitzar el sistema de seguretat pública de Catalunya. Defineix el paper de cada un dels actors que intervenen en la seguretat, tant públics com privats, i crea estructures de coordinació entre tots ells. En aquesta Llei es dóna especial rellevància als ajuntaments i les juntes locals de seguretat, dotant-les com a òrgans de col·laboració i coordinació general dels diversos cossos policials i altres serveis de seguretat. Els articles 9 i 10 són dedicats a la seva definició, composició i assignació de funcions. També s'emfatitza el paper de la ciutadania. Així, l'article 32 està completament dedicat a la participació ciutadana: 1. Els ciutadans tenen dret a participar en les tasques de seguretat pública mitjançant les associacions i les entitats que tenen representació al Consell de Seguretat de Catalunya, a les juntes locals i a les comissions regionals de seguretat. 2. Els òrgans competents per a l'aprovació dels plans de seguretat poden fer les consultes prèvies que creguin necessàries a les associacions i les entitats que representin interessos i col·lectius que en resultin afectats. 6 En referència al Pla Local de Seguretat, a l'article 31.4 s'estableix: Les juntes locals de seguretat han d'aprovar un pla general de seguretat per al municipi respectiu, que n'ha d'analitzar la situació de seguretat; ha de definir els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos disponibles, inclosos els de seguretat privada que, si escau, es poden utilitzar per assolir-los; ha d'especificar les accions que s'han d'emprendre, amb el calendari d'aplicació, els mètodes de seguiment i avaluació adequats i el període de vigència. Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. Rau en la necessitat d'un canvi en la cultura de l'Administració Pública el naixement d'aquesta Llei. Amb ella es pretén dotar a la ciutadania de més informació i coneixement sobre l'organització interna dels organismes públics, els processos de presa de decisions i els compromisos econòmics que comporten. La llei també inclou els mecanismes i recursos necessaris per poder donar resposta a la creixent demanda social d'informació i transparència. Així, l'article 12 es dedica a la transparència en matèria de planificació i programació: 1. L'Administració ha de fer públics, en aplicació del principi de transparència, els plans i els programes anuals i pluriennals, de caràcter general o sectorial, que estableixen les directrius estratègiques de les polítiques públiques. Així mateix, s'han de publicar les auditories internes i externes d'avaluació de la qualitat dels serveis públics. (...) 4. L'Administració ha de fer públics el pla territorial general, els plans territorials parcials, els plans directors territorials, els plans territorials sectorials, els plans directors urbanístics, els plans d'ordenació urbanística municipal, el pla d'espais d'interès natural i els altres plans i programes que s'hagin d'elaborar en compliment d'una norma amb rang de llei i els plans que s'han de publicar amb caràcter obligatori. 5. L'Administració ha de fer públiques les modificacions dels plans i programes i la informació econòmica, geogràfica i urbanística, d'elaboració pròpia o externa, que hagi utilitzat per a elaborar-los i per a avaluar-ne l'execució. També parla en el preàmbul del concepte de bon govern. Entre altres es projecta sobre els requeriments objectius que s'han de donar perquè l'activitat pública es porti a terme en les millors condicions i garanteixi uns serveis públics de qualitat. Una bona administració requereix l'establiment d'uns estàndards mínims de qualitat i una definició clara de les condicions d'accés als serveis i dels drets i deures dels usuaris i de l'Administració. 7 Llei 17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes La igualtat de dones i homes és un dret fonamental i una necessitat essencial en una societat democràtica moderna. Aquesta afirmació, a la pràctica, no és la que es reflexa a la realitat, ja que les dones i els homes no gaudeixen dels mateixos drets, persistint desigualtats polítiques, econòmiques i culturals. Aquesta Llei neix degut a les desigualtats existents. Tal com s'exposa en el propi preàmbul, per tal d'assolir una igualtat efectiva de dones i homes, aquesta Llei vol reforçar les mesures i els mecanismes concrets per a aconseguir que els poders públics de Catalunya duguin a terme polítiques i actuacions destinades a erradicar el fenomen de la desigualtat entre dones i homes, que col·loca les dones en una situació de subordinació i desavantatge social i econòmic respecte dels homes. Referent a les competències de l'Administració local en matèria de polítiques d'igualtat, la Llei estableix la necessitat d'integrar la perspectiva de gènere de manera transversal en les seves actuacions. En matèria de seguretat i perspectiva de gènere, dins l'article 6 es remarca: Funcions dels ens locals de Catalunya b) Sensibilitzar la població sobre les causes de la violència masclista i, en el marc de la normativa vigent, impulsar actuacions i campanyes de prevenció i posar a disposició de la població els serveis d'atenció necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violència masclista. d) Crear i adequar els mecanismes necessaris per a integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en llurs actuacions polítiques. I parlant específicament de seguretat, es dedica tot l'article 55: 1. Per a fer efectius els principis pri