PLA DE POLÍTIQUES DE DONES DEL MARESME 2011-2015 CONSELL COMARCAL DEL MARESME Mataró, octubre de 2010 Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 ÍNDEX PRESENTACIÓ ................................................................................................................... 3 PART I: CONTEXTUALITZACIÓ DEL PLA DE POLÍTIQUES DE DONES DEL MARESME 1.1. MARC NORMATIU I COMPETENCIAL .............................................................. 4 1.1.1. Marc normatiu 1.1.2. Marc conceptual 1.2. PROPÒSIT I PLANTEJAMENT .............................................................................. 8 PART II: PLA DE POLÍTIQUES DE DONES 2011-2015 2.1. EIXOS D'ACCIÓ: LÒGICA D'INTERVENCIÓ ................................................... 9 2.1.1. Eix 1. Transversalització de les polítiques de dones al consell comarcals i als ens locals 2.1.2. Eix 2. Canvis culturals que transformin estructures i models patriarcals 2.1.3. Eix 3. Participació 2.1.4. Eix 4. Reorganització dels treballs i noves polítiques dels temps 2.1.5. Eix 5. Qualitat de vida i cohesió social 2.1.6. Eix 6. Intervenció integral contra la violència masclista 2.2. MECANISMES DE COORDINACIÓ I IMPLEMENTACIÓ .......................... 36 2.3. MECANISMES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ ........................................... 37 2 Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 PRESENTACIÓ El Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 (PPDM) és resultat del compromís polític i la priorització estratègica del Consell Comarcal del Maresme d'avançar en l'assoliment de la plena igualtat entre dones i homes en tots el àmbits de la societat i de la convicció de que només les intervencions que garanteixen l'aplicació de la perspectiva de gènere i la transversalitat de gènere propicien transformacions reals. Els Plans de Polítiques de Dones es constitueixen com un instrument fonamental de les institucions públiques per abordar la problemàtica de la desigualtat i la discriminació per raó de gènere. El PPDM constitueix un conjunt ordenat de mesures dirigides a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes i adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació que ens ha permès identificar les principals necessitats pràctiques i els interessos estratègics de les dones del Maresme. El PPDM s'ordena en 6 eixos estratègics d'intervenció dins els quals han quedat fixats els objectius específics i els resultats a assolir, així com les accions que han de permetre assolir-los i els indicadors que permetran mesurar el seu grau d'assoliment. Per determinar aquesta lògica d'intervenció, d'una banda, s'ha pres com a referència el Pla de Polítiques de Dones de l'Institut Català de les Dones per al període 2008 a 2011 i els sis eixos d'actuació en base als quals s'articula la definició dels objectius, d'altra, han estat considerades les necessitats i interessos de les dones del Maresme identificades durant el diagnòstic i els àmbits de competència del Consell Comarcal del Maresme. Igualment el PPDM ha permès ordenar i integrar el conjunt accions que des del CCM es duen a terme per transformar i millorar la situació de les dones de la comarca així com articular amb acciones que es desenvolupen des dels ens locals. L'elaboració d'aquest PPDM és resultat d'un procés de participatiu i de consulta tan de càrrecs polítics i personal tècnic del Consell Comarcal del Maresme i dels ajustaments, com d'agents i actors i actores clau de la comarca. El PPDM ha estat socialitzat amb les parts implicades i compte amb l'adhesió dels 26 ajuntaments que integren el CCM. 3 Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 PART I: ENMARCAMENT DEL PLA DE POLÍTIQUES DE DONES DEL MARESME 1.1. MARC NORMATIU I COMPETENCIAL 1.1.1. MARC NORMATIU La prevenció de la discriminació i la consecució de la igualtat real entre dones i homes ha estat impulsada, en els darrers anys, tant des del marc normatiu, amb la promulgació i reforma de nombroses lleis, com des de l'acció política, amb la formulació de diversos instruments per a l'acció. Les reformes legislatives no només han permès avançar en la modificació de les condicions estructurals que sostenen la desigualtat entre els homes i les dones, sinó que han estat necessàries per eliminar les diferents expressions de discriminació indirecte resultat de lleis ( o reglaments, polítiques o pràctiques) que, aparentment neutrals, tenien un impacte desproporcionadament advers sobre les dones. El marc normatiu en matèria d'igualtat de gènere i de protecció de drets de les dones és extens. Els instruments promoguts per la Unión Europea en matèria d'igualtat entre dones i homes, i que originalment es van centrar en l'àmbit laboral 1, van ser claus per avançar en aquesta matèria a l'Estat espanyol i a casa nostra. La promulgació de la Llei 30/2003 de valoració de l'impacte de gènere en les disposicions del Govern estableix l'obligació d'elaborar informes sobre l'impacte per raó de gènere de les mesures que s'estableixin en els diferents Avantprojectes, Projectes de Llei i reglaments que s'elaborin. Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, va significar un pas endavant en la protecció de les víctimes de la violència. Estableix un conjunt de mesures de protecció integral la finalitat de les quals és prevenir, sancionar i eradicar la violència de gènere i prestar assistència a les víctimes. Dos anys més tard es promulga la Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, per a la promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència i les seves famílies, que suposa un pas endavant en el reconeixement laboral, com a treball productiu, de les feines de cura dels col·lectius dependents. La Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes vol contribuir a la equiparació entre homes i dones en tots els àmbits. Com subratlla la 1Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, relativa a l'aplicació del principi d'igualtat d'oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes de treball i ocupació (refosa). 4 Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 pròpia llei, Segons constata la Llei, el reconeixement de la igualtat formal, fins i tot sent decisiva, resulta insuficient pel que preveu, per assolir la igualtat efectiva entre dones i homes, la incorporació transversal de principi d'igualtat i estableix un marc general per a l'adopció d'accions positives. La major novetat d'aquesta Llei rau en la prevenció de conductes discriminatòries i en la previsió de polítiques actives per a fa efectiu el principi d'igualtat, amb una dimensió transversal del principi d'igualtat sobre els diversos àmbits d'ordenació de la realitat social, laboral, educativa, sanitària, en la participació política, cultural, artística, etc. en la qual pugui generar-se o perpetuar-se la desigualtat. Amb l'entrada en vigor de la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, la Generalitat de Catalunya adquiria competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere. En el marc d'aquesta competència s'aprova la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista i el mateix any s'aprova el Pla de Polítiques de Dones de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, realitzat per l'Institut Català de les Dones. És en el marc de l'actual normativitat de polítiques d'igualtat a Catalunya i a l'Estat espanyol i prenent com a marc de referència del Pla de polítiques de dones del govern de la Generalitat de Catalunya, que es planteja en present Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015. 1.1.2. MARC CONCEPTUAL Com es recull literalment al Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, les polítiques de dones consisteixen a aplicar la transversalització de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les actuacions governamentals. Això vol dir que aquestes polítiques han d'integrar el reconeixement de l'existència de dones i homes en el conjunt de les seves actuacions per tal que donin resposta a les realitats, oportunitats, necessitats i expectatives dels dos sexes. Alhora es proposen identificar, anomenar i comptabilitzar les contribucions específiques de les dones en tots els àmbits socials i atorgar-los el valor que mereixen. Són polítiques que no es limiten a incloure les dones en un context determinat, sinó que també revisen els marcs conceptuals i les premisses de les polítiques generals o d'altres polítiques sectorials. Per això la seva aparició provoca un efecte immediat d'innovació i de renovació en els contextos on s'introdueixen. En el marc de les polítiques públiques, les polítiques de dones han anat posant en escena una sèrie de conceptes i principis nous que ara comencen a estar incorporats amb naturalitat en les dinàmiques de la gestió pública. Sense voler fer un recull exhaustiu, a continuació apuntem alguns dels conceptes que considerem més rellevants: 5 Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 Principi d'igualtat. suposa l'absència de tota discriminació, directa o indirecta per raó de sexe i, especialment, les derivades de la maternitat, l'assumpció d'obligacions familiars i l'estat civil. Sexe. Fa referència a les característiques biològiques genèticament determinades i transmissibles que classifiquen els éssers vius en mascles i femelles. Gènere. Fa referència a les diferències socials i culturals entre dones i homes que es construeixen a partir de les diferències biològiques entre els sexes, que han estat apreses, canvien amb el temps i presenten grans variacions entre diverses cultures i èpoques històriques i són per tant modificables. Estereotip de gènere. Són idees, actituds i valors preconcebuts i generalment simplistes que homogeneïtzen les persones, adjudicant determinades característiques, capacitats i comportaments a les dones i als homes, que acostumen a ser rígides i presenten una gran resistència al canvi. Rol de gènere. Comportament que s'espera d'una persona per raó del seu sexe en una societat concreta. En general els rols de gènere són assumits per dones i homes, els quals es desenvolupen en totes les seves dimensions en relació amb aquests rols. Discriminació per raó de sexe. Limitació o anul·lació del reconeixement, el gaudi o l'exercici dels drets humans i de les llibertats fonamentals en qualsevol àmbit a causa del sexe d'una persona. La discriminació per raó de sexe pot ser directa quan una disposició, un criteri o una pràctica exclou explícitament una persona treballadora per raó de sexe. També pot ser indirecta quan una disposició, un criteri o una pràctica de caràcter aparentment neutre exclou implícitament un treballador o treballadora per raó de sexe. Igualtat de gènere. possibilitat que dones i homes puguin desenvolupar-se en igualtat de condicions i oportunitats en qualsevol àmbit de la seva vida, així com en la seva presa de decisions, conferint el mateix valor i consideració als diferents comportaments, a les aspiracions i a les necessitats de dones i d'homes. Igualtat formal. Existeix quan normes i lleis estableixen drets iguals per a les dones i els homes. Igualtat real. Existeix quan es produeix una igualtat efectiva que canvia els costums i les estructures de desigualtat que hi ha entre dones i homes. Transversalitat de gènere (gender mainstreaming). Es defineix com la incorporació de l'enfocament de gènere a totes les polítiques i accions, per tal de tenir en compte les necessitats i els interessos tant de les dones com dels homes, atenent als diferents components socials i culturals que defineixen el gènere. 6 Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 Discriminació directa. Es considera discriminació directa per raó de sexe la situació en què es troba una persona que sigui, hagi sigut o pugui ser tractada, en atenció al seu sexe, de manera menys favorable que una altra en situació comparable. Discriminació indirecta. Es considera discriminació indirecta per raó de sexe la situació en què una disposició, criteri o pràctica aparentment neutres posa a persones d'un sexe en desavantatge particular en relació amb persones de l'altre, excepte que aquesta disposició, criteri o pràctica puguin justificar-se objectivament en atenció a una finalitat legítima i que els mitjans per assolir aquesta finalitat siguin necessaris i adequats. Igualment ens guiem pels principis orientadors establerts al Pla de Polítiques de Dones del ICD i que igualment recollim literalment: El principi d'igualtat de tracte i d'oportunitats que com el nostre marc normatiu, i recollim textualment, és aplicable de manera general en totes les situacions evidents de discriminació o desavantatge de les dones en relació amb els homes. Permet aclarir i superar amb eficàcia la remoció dels obstacles i les barreres que impedeixen l'autonomia de les dones. La diversitat de les dones. L'experiència femenina no és única. Les dones són diferents entre si, tant pel que fa a la posició social i l'experiència viscuda, com des del punt de vista de la procedència o el context cultural, l'orientació sexual, l'estat de salut, les aspiracions i els projectes de vida. L'apoderament de les dones. L'apoderament de les dones té, d'una banda, una dimensió individual com a procés mitjançant el qual les dones prenen consciència del seu poder per millorar la seva autonomia tant física com econòmica i cultural i conèixer millor les seves capacitats i, de l'altra, una dimensió col·lectiva o social, ja que, a través de la creació i la dinamització de xarxes de dones i del treball cap a objectius comuns, es potencia el grau d'intervenció de les dones en tots els àmbits. La paritat. Les dones han restat tradicionalment al marge de la presa de decisions i això ha comportat que, en molts casos, a l'hora de prendre determinades decisions o d'arribar a concretar acords de tipus econòmic, polític o social, no s'hagi tingut en compte la perspectiva d'aquestes. 7 Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 1.2. PROPÒSIT I PLANTEJAMENT El present Pla de Polítiques de Dones del Maresme 2011-2015 té com a propòsit establir el marc d'actuació del Consell Comarcal de Maresme en relació a l'assoliment de la igualtat efectiva entre dones i homes compensant les situacions de desequilibri entre unes i altres i les diferents expressions de discriminació . Avançar de la igualtat formal cap a la igualtat efectiva implica traslladar a la vida quotidiana de les persones les transformacions produïdes a l'àmbit normatiu. Es tracta d'intervenir en tots els àmbits de la vida en societat regits per les normes que ha imposat el patriarcat i propiciar una nova manera de relacionar-nos dones i homes. Es tracta d'una fita de llar recorregut on és necessària la concurrència de voluntats diverses, però el PPDM vol ser l'instrument per avançar des de l'administració comarcal i locals. Que la igualtat real entre dones i homes constitueixi un objectiu prioritari a les agendes polítiques de l'administració local, implica a