PLA LOCAL D'EQUITAT DE GÈNERE AJUNTAMENT D'ALELLA (2018-2021) 1 Autoria: Mireia Duran, Maria de la Fuente i Sílvia Carrillo. Associació Institut Quotidiana (iQ). Ajuntament d'Alella. Amb la col·laboració de: Oficina de les Dones i LGTBI Alella, desembre 2017. 2 ÍNDEX 1. Presentació.......................................................................................................... 5 2. Marc conceptual de les polítiques d'igualtat ............................................................. 6 2.1. Evolució històrica de les reivindicacions feministes de l'agenda política ................ 6 2.2. El paper dels governs locals ............................................................................. 8 2.3. Els plans d'igualtat......................................................................................... 9 3. Marc normatiu .................................................................................................... 10 3.1. Àmbit internacional ..................................................................................... 10 3.2. Àmbit comunitari ......................................................................................... 11 3.3. Àmbit estatal, autonòmic i local .................................................................... 12 4. Procés d'elaboració del pla ................................................................................... 14 4.1. Fases de la metodologia................................................................................ 14 4.2. Eines metodològiques ................................................................................... 15 5. Diagnosi de gènere d'Alella .................................................................................. 17 Eix 1. Compromís municipal amb la igualtat ............................................................... 17 Eix 2. Lluita activa contra la violència masclista ......................................................... 28 Eix 3. Drets i qualitats de vida ................................................................................. 37 Eix 4. Coeducació, creació cultural de les dones i cultura per la igualtat ........................ 54 Eix 5. Coresponsabilitat dels treballs i organització social dels temps ............................ 60 Eix6. Perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat i el territori ................................ 68 Eix 7. Participació social i política de les dones.......................................................... 76 6. Objectius i línies estratègiques ............................................................................. 86 7. Pla d'acció ......................................................................................................... 90 7.1. Pla de mesures: Dimensió operativa ................................................................ 91 7.2. Pla de mesures: 12 Mesures clau per a l'equitat de gènere a Alella ...................... 98 3 8. Avaluació ......................................................................................................... 100 9. Bibliografia....................................................................................................... 108 10. Annex ....................................................................................................... 111 4 1. Presentació El Pla d'Equitat de Gènere de l'Ajuntament d'Alella és un instrument que permet ordenar i donar una perspectiva estratègica a les polítiques transversals per a l'equitat de gènere a Alella durant el període 2018-2021. El present pla consta de dues parts: una primera que constitueix la diagnosi de la situació actual pel que fa a l'equitat de gènere al municipi, i una segona on es detallen els objectius i les mesures del pla, així com un sistema d'avaluació final del mateix. La diagnosi de gènere és el recull d'informació que mostra el grau d'equitat de gènere en els diversos àmbits de la vida de la ciutadania i també el nivell d' incorporació de la perspectiva de gènere en les polítiques municipals. Entenem per incorporació de la perspectiva de gènere la consideració de dones i homes tenint en compte que les seves necessitats i expectatives són igualment valuoses en tots els àmbits de les polítiques públiques, i també en tots els àmbits de la ciutadania del municipi d'Alella. Per incloure totes les qüestions, la present diagnosi analitza la situació respecte la igualtat de gènere en els àmbits següents: compromís municipal amb la igualtat, lluita activa contra la violència masclista, drets i qualitat de vida, coeducació, creació cultural de les dones i cultura per a la igualtat, coresponsabilitat dels treballs i organització social dels temps, perspectiva de gènere en el disseny de la ciutat i el territori i participació social i política de les dones. A partir d'aquesta diagnosi es detecten punts forts i punts febles que serveixen com a elements de referència per elaborar un llistat d'accions que constitueixen les mesures del pla. Aquestes s'han de dur a terme en el termini que estableix el pla (2018-2021) per tal de reduir les situacions de desigualtat detectades, i també estableix la manera de poder avaluar si aquestes mesures han estat adoptades i si han tingut l'efecte esperat. A més, proposa una priorització de 12 mesures estratègiques per a iniciar el camí de la transversalitat de gènere a l'Ajuntament d'Alella. Així, el pla inclou tots els elements de les polítiques públiques necessaris per a l'actuació en aquest àmbit. 5 2. Marc conceptual de les polítiques d'igualtat Les polítiques transversals d'igualtat tenen ja vint-i-cinc anys. Al seu torn, van ser necessaris vint anys més per arribar a concloure que totes les polítiques i tots els àmbits de la vida, eren rellevants per a l'equitat entre homes i dones. Així doncs, des de mitjans dels anys setanta fins a la segona dècada del segle XXI, l'enfocament del marc conceptual de les polítiques d'igualtat ha evolucionat profundament. Avui, i gràcies a la conferència de Beijing de les NNUU, marcada per la important influència dels moviments de dones i feministes a escala global, sabem que tots els nivells de les administracions i totes les àrees i procediments d'actuació han de comprometre's amb l'eradicació de la desigualtat per a que aquesta sigui efectiva. A més, sabem que aquest esforç ­el de la transversalització de les polítiques de gènere- ha de conviure amb l'impuls, visibilització i apoderament de les dones, adreçant-hi polítiques de suport específic. Avui, a més, ens hem imposat el repte de donar visibilitat i resposta a les diferències que travessen la desigualtat de gènere en base a factors com l'edat, l'estrat social o l'origen, per exemple. Tots aquests elements són presents en el Pla Local d'Equitat de Gènere d'Alella. En el rerefons d'aquest document també hi ha, com no podia ser d'una altra manera, la vocació municipal d'aprofitar les potencialitats específiques que ofereix la dimensió local per a la igualtat de gènere, amb la seva proximitat entre ciutadania i administració i el seu caràcter quotidià. 2.1. Evolució històrica de les reivindicacions feministes de l'agenda política Els moviments feministes i les associacions de dones han estat, històricament, les principals impulsores de l'emergència de les desigualtats de gènere a l'esfera pública i de la seva visibilització. També han protagonitzat les demandes de la igualtat real en tots els àmbits i esferes de la vida. A l'Europa i els Estats Units de principis del segle XX, les principals reivindicacions d'aquests moviments es centraven en reclamar la plena ciutadania de les dones a partir de demandes concretes com la d'assolir el dret a vot i l'accés a l'educació i l'accés a alguns treballs 6 remunerats, entre altres. A partir dels anys 60 a escala global es produeix una nova onada del feminisme, on es qüestionen les jerarquies de gènere, la desigualtat en el treball no remunerat i el paper de la sexualitat en el sosteniment d'un statu quo injust. A l'Estat espanyol, el moviment feminista s'organitza amb la lluita antifranquista i pren força durant els últims anys de la dictadura i els primers anys de la democràcia. Al llarg d'aquests anys, les dones es van associar entorn l'activitat veïnal i van fer una tasca imprescindible de presa de consciència i d'autoreconeixement com a subjecte oprimit per una societat misògina per llei. Les principals reivindicacions del moviment feminista als anys 70 i 80 en el nostre context passaven pel dret a l'avortament, el repartiment equitatiu de les tasques domèstiques i de cura i el reconeixement de les dones com a subjectes polítics de ple dret i l'eliminació dels delictes de dones, com l'adulteri. Cal destacar la creació a partir de l'autogestió dels centres de "planing", que eren centres d'atenció integral a la salut sexual de les dones, des d'una perspectiva d'assessorament i acompanyament molt àmplia i polititzada. Amb la institucionalització del moviment feminista, al llarg dels anys 80 i 90 i la participació de les dones a partits polítics i organitzacions mixtes, aquests centres de planificació familiar passen a formar part de la xarxa pública de sanitat i les dones comencen a ocupar càrrecs de responsabilitat a les institucions i administracions. Aquest fet suposa un impuls molt important en l'inici de la creació de les regidories de la dona i d'institucionalització de les polítiques d'igualtat, és a dir, a la creació dels organismes de gènere en els diferents nivells governamentals i l'entrada de la lluita contra les desigualtats de gènere en l'agenda pública, suposa un avenç molt important. Finalment, cal destacar l'impuls que ha aportat la comunitat internacional per desenvolupar les polítiques d'igualtat i avançar cap a altres estratègies mes enllà de les regidories de la dona i les accions, programes o plans sectorials. En aquest sentit, el gender mainstreaming o la transversalitat de gènere suposa un canvi important a les polítiques d'igualtat, ja que proposa l'organització (reorganització), la millora, el desenvolupament i l'avaluació dels processos polítics, de manera que la perspectiva de gènere es trobi inclosa en totes les etapes i nivells de totes les polítiques públiques. Aquest canvi de paradigma implica una major 7 complexitat en la planificació, l'execució i l'avaluació de les polítiques d'igualtat però provoca un compromís major del conjunt de l'administració en l'aplicació de les polítiques de gènere. 2.2. El paper dels governs locals Els governs locals es caracteritzen per la seva proximitat amb la ciutadania. Aquesta especificitat fa que sigui imprescindible el seu compromís en matèria d'igualtat per tal de millorar les condicions de vida de les dones i reduir les desigualtats existents entre homes i dones en els diversos àmbits de la vida. A partir dels anys 90, els ajuntaments comencen a implementar mesures o accions puntuals amb l'objectiu de treballar per la igualtat de gènere. La mida del municipi i la presència o no d'associacions de dones és un factor decisiu alhora d'analitzar l'abast i l'impacte d'aquestes iniciatives. En aquest sentit, la majoria dels municipis més petits tarden encara alguns anys a tenir regidories d'igualtat. Als municipis on abans s'implementen aquest tipus de mesures, però, són polítiques amb poc pressupost, amb una baixa incidència i molt lligades a la motivació o compromís de la persona que les impulsa, fet que les fa inestables en el temps i estretament relacionades amb la capacitat d'incidència d'aquesta persona. A llarg de principis dels anys 2000, però, les polítiques d'igualtat s'amplien i s'estandaritzen, en bona part gràcies a l'esforç de la Diputació de Barcelona; s'estableix un llenguatge comú, es marquen un seguit d'eines i estratègies a seguir, i es fixa una certa obligatorietat de portar a terme aquest tipus d'accions, això implica que les polítiques d'igualtat adquireixen una certa centralitat en les polítiques locals. En aquest sentit, l'estratègia del mainstreaming de gènere es combina amb les accions específiques de suport a les dones o amb activitats de sensibilització. En els municipis més grans, a més, es marquen objectius més transformadors, alhora que s'estableixen mecanismes com circuits o protocols d'atenció a les dones que han patit violència masclista o òrgans de participació i consulta a dones. En aquest sentit, l'àmbit local, és un dels espais on les polítiques d'igualtat avancen amb més força, gràcies al suport d'administracions que han proporcionat recursos i formació a aquests ens, com per exemple, el desplegament d'agents d'igualtat arreu del territori. 8 2.3. Els plans d'igualtat Un pla d'igualtat és un conjunt ordenat d'objectius i mesures que s'han de portar a terme durant un període de temps concret i que permeten desenvolupar una estratègia integral orientada a millorar i equilibrar la situació de dones i homes en un territori, a partir d'una diagnosi prèvia. Les principals aportacions dels plans d'igualtat a les polítiques de gènere són la capacitat de planificar, ja que impulsa i visibilitza el compromís polític a partir d'una estratègia articulada des de l'àmbit polític i tècnic per promoure aquestes mesures d'igualtat i la realització de les diagnosis o auditories de gènere que permeten conèixer quina és la situació real de la igualtat de gènere. Els plans locals d'igualtat es comencen a implementar a Catalunya i a Espanya a partir dels anys 90 i, al llarg dels últims 20 anys, han anat millorant pel que fa al seu abast i capacitat d'incidir al dia a dia de la població. Així, la major part dels municipis de Catalunya estan coberts per un pla d'igualtat, sigui d'abast municipal o supramunicipal1. En aquest sentit, a més del seu creixement pel que fa a la cobertura arreu del territori, els plans d'igualtat també han ampliat el seu àmbit d'actuació planificant sobre àrees tradicionalment no revisades des de la perspectiva de gènere, com per exemple l'urbanisme. Alhora, s'ha aconseguit guanyar incidència política i poder tirar endavant iniciatives més ambicioses a partir d'estratègies de consens ens els consistoris municipals, fet que ha permès establir mesures a més llarg termini i que no siguin revertides en posteriors mandats. Finalment, al llarg d'aquest anys, els plans d'igualtat han millorat la seva capacitat operativa, essent documents amb mesures molt pràctiques, concretes i aplicables. 1 ALFAMA, Eva. Les polítiques municipals de gènere. Materials CiP, Articles Feministes, Número 12/2012, ICPS. 9 3. Marc normatiu La igualtat de gènere és una qüestió de justícia, les dones són el 51% de la població i, per tant, haurien de ser presents al 51% dels espais de responsabilitat i decisió, tenir accés al 51% dels recursos, portar a terme el 51% del treball, etc. Tot i així, la literatura especialitzada mostra que la situació no és aquesta i, per tal d'equiparar els drets d'homes i dones s'ha desenvolupat un marc normatiu a nivell internacional, europeu i estatal que té la finalitat de protegir els drets de les dones. Per tant, la igualtat a gènere, a més de ser una qüestió de justícia i universalització dels Drets Humans, és una qüestió de situar-s